El somriure d'un eco

Aquesta ha de ser una hist.ria amb un final feliç, tot i que nopodia començar pitjor ni durar tants anys. Una hist.ria que nomésserà al nostre abast, de tu que ets jo, per a recordar-nosqui som i oblidar que hem participat en la mort d’un home.Per. no vull ni puc avançar esdeveniments, el que importa dedeb. és l’operació i que aquestes paraules seran part de lacura, perquè després no sabré qui sóc i et caldrà aquesta conversa.... He esmolat la mem.ria, he encès totes les càmeresde casa, i parlant amb mi mateix, amb el meu passat, et guiaréa les palpentes. M’han dit que parli del que vulgui, per. quesigui recent, que la resta vindrà tot sol, empès pel pes d’unpassat tan proper com terrible.El somriure d’un eco explica el descens a l’infern de l’inspectorGuiu Montal, un policia del futur adscrit a l’Ecomissaria,una unitat dedicada a investigar els delictes relacionats amb latecnologia eco, que permet als vius interactuar amb els morts.Una hist.ria que planteja si, quan sigui possible, estarem disposatsa marxar per sempre. O si ens permetran fer-ho...Jordi Gimeno(Barcelona, 1970). Lector de català a la Universitatde Szeged (Hongria). Professor d’idiomes, traductorjurat i intèrpret, ha col·laborat en traduccions de l’hongarèsal català. Per. la professió a què ha dedicat més anys haestat la de cuiner, treballant a Europa, Estats Units i l’India.Amb el suport de l’institut Ramon Llull, va engegar el projectewww.bonprofit.org, un web per a l’aprenentatge dela llengua, la cultura i la gastronomia catalanes. El 2004 vaobtenir la menció especial F.rum de les Cultures del premiRomà Planas Miró per Cuiner a Delhi.